Ube Efe privilegios

Revisant el meu lloc al món

Crec tindre instaurada al meu cervell la creença que, per a parlar i sobretot per a escriure de certs temes, has de ser unx “experta”. En realitat no crec haver-m’ho inventat. I, encara que en el meu discurs amb mi mateixa em diga que el coneixement i els sabers s’adquireixen de moltes formes, hi ha una part de mi que s’agarra a la “titulitis” i al coneixement teòric, “cursillístic” i universitari; i lleve validesa d’alguna forma al meu propi saber, el que construïsc des de la meua experiència, la relació i el compartir amb els i les altres.

I és que hi ha llocs en els quals ens trobem amb lxs altres que tenen a veure amb coses que no es poden només llegir. Privilegis, revisar-nos els privilegis, poder, oprimidxs, opressorxs, agressorxs, cures…

Fins a on volem arribar amb aquest discurs? Perquè hi ha un moment en el qual ha de deixar de ser un discurs per a començar a assumir-lo com una manera d’estar al món.

Quan entres a un treball real, en el qual realment pretens responsabilitzar-te del lloc que ocupes al món i revisar-te de manera honesta els privilegis que tens per ser qui eres, en aquest moment històric, en aquest context sociopolític i geogràfic en el qual et trobes hui; no pots parcel·lar la teua mirada. No pots triar quines mires i quines òbvies.

I quan el teu cervell de sobte comença a unir totes aquelles paraules que escoltes de forma màntrica: cures, privilegis, violència; és quan comence a qüestionar-me com cuidar que els meus privilegis no generen violència cap a lxs altres.

Poder, oprimidxs, opressorxs, agressorxs… Com estar al lloc d’oprimida no m’allibera del d’opressora, i em col·loque en el d’agressora quan no sóc conscient del poder que generen els meus privilegis i faig que altres se senten agredidxs (conscient o inconscientment, això no em lleva cap responsabilitat).

| I de sobte et poses unes ulleres amb un prisma diferent perquè ja no pots “no veure-ho”, no escoltar-ho, no sentir-ho | 

I de sobte et poses unes ulleres amb un prisma diferent perquè ja no pots “no veure-ho”, no escoltar-ho, no sentir-ho. Ara bé, si vols pots obviar-ho, però saps que està. I estar preparada per a rebre-ho com vinga, de la forma que vinga. I toca acceptar-ho, reconéixer-ho i responsabilitzar-me.

Engolir-me’ls com a punys (els privilegis) encara que la forma en la qual m’arribe la senta violenta i se’m moga una cosa dins acompanyada d’una veueta que et diu “una altra coseta més que mirar-se”. Em toca escoltar i rebre com vinga, perquè quan estàs a dalt has d’entendre igual de bé que quan estàs a baix, que totes les maneres d’expressar l’opressió són vàlides.

I en el compartir amb lxs altres vaig creixent, perquè em situen al meu lloc de blanca, occidental, cisgènere, heteronormativa, adulta, amb el que el món ha dictat que és salut mental, etc. i una infinitat de privilegis que d’una manera o d’una altra em fan tindre una vida més fàcil que altres en aquest moment històric, sociopolític i geogràfic; i que em converteixen en una agressora en potència per a lxs que no comparteixen aquests privilegis.

I ara, llegir aquestes línies deixant que el nostre imaginari no sols pose en el focus a persones i pose a animals no-humans. I revisar-nos com a espècie. No parcel·lar la nostra mirada implica no obviar a la resta d’espècies amb les quals compartim aquest moment històric, sociopolític i geogràfic; i responsabilitzar-nos del nostre lloc de agressorxs enfront de la resta d’espècies.

| I fer-nos càrrec dels nostres privilegis com a animals humans |

I fer-nos càrrec dels nostres privilegis com a animals humans i de la violència que generem no sols obviant els assassinats, el maltractament i el lloc en el qual posem a les nostres vides a la resta d’espècies, sinó també ampliant la nostra mirada a la violència que es pot arribar a exercir quan invisibilitzes o jerarquitzes a les persones que sí que han fet aquesta revisió i han decidit responsabilitzar-se dels privilegis que tenen com a espècie.

 

Text: Eva (socia-treballadora de Formigues Liles Coop. V.)

Imatge: Ube Efe (gràcies per tot, sempre)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to top