acuerdos-grupales-formigues-liles

Acords grupals, per a què?

Hui us compartim una estratègia que a nosaltres ens serveix, en els tallers i altres espais col·lectius, per a generar un ambient on totes puguem estar còmodes.

Què són els acords de grup?

Són una sèrie de “pactes” que consensuem entre totes per a intentar que, les necessitats individuals i/o grupals que el propi grup puga cobrir durant el temps que dure el taller, siguen escoltades i sostingudes.

És a dir, una sèrie de pactes als quals arriba el grup, o es proposen des de la facilitació, que marquen la manera de funcionar dins de l’espai grupal. Aquests acords serien com les “normes de convivència” i ajuden al fet que es cuide, tant al grup com a les persones que formen part d’ell, posant els límits en tots dos nivells.

Com crear-los?

Si es volen fer des de zero, preguntem-nos entre totes:

| què necessitem per a estar còmodes en aquest espai? |
| quines coses sentim importants que es tinguen en compte durant aquest temps que compartirem? |

Una altra opció és portar una proposta d’acords, explicar-la al grup, veure si totes les persones la validen i, a més, generar un espai per a afegir i/o modificar algun acord.

Quins proposem?

1. Parlar en primera persona. Parle de la meua història, des de la meua experiència i les meues reflexions. Això evita començar a parlar per una altra persona, contar la història d’una altra companya, traure alguna experiència que, tal vegada, no volia ser comptada, etc.

2. Evitar els judicis. D’una banda es proposa evitar els judicis cap a les altres, des dels més visibles com un “això no és res comparat amb…” fins als més subtils “tia, no passa res, tranquil·la”. Intentar no jerarquitzar les vivències de “més o menys que”. I, d’altra banda, la proposta és soltar, encara que siga per una estona, els judicis cap a nosaltres mateixes. La veueta interna que ens diu “no ho digues, que és una ximpleria”, “no saps tant del tema com unes altres…”. Ja que l’espai es nodreix entre totes, de cada paraula, cada reflexió, cada comentari, cada pregunta.

3. Evitar donar consells. La proposta és que, llevat que ens demanen un consell de manera explícita (“tu què faries?”, “què penses d’això?”), no els donem. A cadascuna, encara que les situacions que transitem puguen ser o semblar similars, ens serviran diferents estratègies.

4. Respectar els torns de paraula. Amb l’objectiu d’escoltar-nos amb claredat i que, en el moment que alguna persona parle, se li preste l’atenció que mereix. Si el grup necessita més precisió o estructura amb aquest acord es pot filar més fi concretant estratègies com: “el pal de la paraula” (qui tinga X objecte és qui parla), alçar la mà per a parlar, que hi haja una moderadora dels torns de paraula, etc.

5. Responsabilitat amb l’extensió de les intervencions. Prendre responsabilitat de l’espai que ocupem parlant, ja que hi ha persones que tenen més capacitat de parlar en gran grup i altres que necessiten aqueixos “silencis previs” per a llançar-se. I saber que, per exemple, si jo passe les 3 hores del taller parlant, hi haurà companyes que no tindran l’oportunitat. No significa que totes parlem el mateix, però sí que totes estiguem igual d’atentes als senyals del grup.

6. Confidencialitat. Les històries personals i privades que es compten en aqueix espai es queden en aqueix espai. Això genera un ambient de seguretat on poder compartir les nostres vivències amb la tranquil·litat que es queden en el grup.

7. Cuidar el llenguatge. Cuidar com ens parlem entre nosaltres i com ens comuniquem. A més de buscar un ús inclusiu del llenguatge, és a dir, no heterosexista, especista, capacitista, racista, etc.

8. Permís per a la facilitació i gestió del temps. Aquest acord serveix perquè el grup legitime la facilitació de l’espai, per si en algun moment es necessita tallar una dinàmica, redirigir un debat, etc. A més, és una manera de fer explícit el poder que es tindrà durant aqueix temps en col·locar-nos en el rol de facilitadores. Fer visible aquest poder dóna transparència, amb l’objectiu de posar-lo al servei del grup perquè les sessions siguen el més fructíferes possibles.

9. Participació lliure. Participem en la mesura que vulguem, sense que això es qüestione en cap moment. Hi haurà dies en què preferim estar més com a observadores, que necessitem més temps per a sentir-nos còmodes per a intervindre, que no connectem amb la proposta d’activitat, etc.

En conclusió, aquests acords busquen generar un clima en el grup per a arribar als seus objectius d’una manera còmoda i segura. Però no és una cosa tancada, cada grup necessitarà uns acords diferents. Acords que podran anar transformant-se al llarg del temps, igual que es va transformant el grup i les seues necessitats.

 

Text: Nuria (sòcia-treballadora de Formigues Liles Coop. V.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to top